“Be open, my friend”: recursos 2.0 per als investigadors

Adquisició de nou coneixement, increment de l’impacte de les publicacions, connexió amb altres col·legues i, en definitiva, millora de la reputació digital… Aquests són, entre d’altres, alguns dels principals avantatges que es deriven de la utilització dels mitjans socials per part dels investigadors.

I de la importància de saber gestionar aquests recursos 2.0 vaig parlar als alumnes del taller Science dissemination 2.0: Social media for researchers, que vaig impartir en el marc del Master in Translational Medicine-MSc, organitzat per la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona-Hospital Clínic i l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS).

El taller s’inscriu en el bloc del màster dedicat a la recerca i innovació responsables (RRI) i la emprenedoria, codirigit pel Dr. Joan Bigorra i la Dra. Pastora Martínez. A banda de conèixer eines 2.0 per difondre l’activitat investigadora (que és l’objectiu del meu taller), altres contiguts del màster dintre d’aquest bloc són: Speaking in public: tips for impact presentations,  How to write a scientific paper o How to make a scientific poster  (en l’apartat de comunicació científica); Public-Private partnerships, Patents in Biomedicine and related areas o Creation and development of start-up companies (en l’apartat d’emprenedoria). D’aquesta maneral’alumnat aprèn a desenvolupar tot un seguit d’habilitats més enllà dels continmguts específics sobre medicina translacional específics del màster.

Principals novetats del taller d’enguany

A diferència del taller de l’any passat i del de l’any 2017, enguany he dotat els diversos apartats de la presentació (que trobareu entre parèntesi) de tot un seguit d’idees força, acompanyades de suport visual:

• “Be open, my friend.” (Open science)
  
• “Let the contents come to me.” (News aggregators)
  
• “Spread the word.” (Blogging)
  
• “If the good is brief, then it is twice as good.” (Microblogging)
  
• “Connect one another.” (Networking sites)
  
• “Each of us finds his unique vehicle for sharing with others his bit of wisdom.”(Sharing networks and repositories)
  

En la introducció del taller em vaig referir al fet que, cada cop més, algunes universitats (com ara la Universitat Pompeu Fabra) tenen en compte les identitats digitals del seu personal investigador. Com cada any, vaig continuar fent èmfasi en la idea que el futur és mòbil, i que això afecta molts àmbits de la nostra vida (i, en particular, també la manera com comuniquem la ciència). Vaig parlar d’altmètriques i, sobretot, vaig ampliar els continguts del taller dedicats al concepte de ciència oberta, conscient que la compartició de coneixement per part dels investigadors que utilitzen les eines que el web 2.0 ens proporciona és una derivada més del concepte d’open science. Finalment, abans de concloure l’apartat introductori, vaig esmentar el document Guia de valoración de la actividad de divulgación científica del personal académico e investigador, publicat per la Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas (CRUE) i la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT); en particular, em vaig referir als barems que recomana aquesta guia per avaluar l’activitat de divulgació científica del personal investgador, i que atorga fins a 5 punts si es manté un blog, o fins a 3 punts si s’és actiu a xarxes socials com ara Facebook, Twitter, Instagram o Pinterest.

En l’apartat destinat als agregadors de continguts, vaig exposar que, tan important com fer que ens arribi la informació que ens interessa (cada cop que hi ha novetats), és organitzar aquesta informació adequadament, i em vaig referir a gestors de referències bibliogràfiques com ara Mendeley, Zotero i Refworks, i a  marcadors d’enllaços com diigo o pocket.

Pel que fa a la secció dedicada al blogging, enguany he recomanat el blog del químic David Glowacki, especialitzat en física química i química computacional. El blog d’un investigador és el gran aparador que permet accedir al perfil, la producció científica i els interessos d’aquell investigador. El blog de Glowacki està molt ben estructurat, perquè permet accedir amb facilitat a les principals línies de recerca de l’investigador, els seus articles i el seu CV; en aquest cas, a més, a la seva dimensió artítstica i d’activista cultural.

Quant a l’apartat sobre Twitter, enguany vaig discutir a l’aula un interessant estudi (Scientists on Twitter: Preaching to the choir or singing from the rooftops?) que demostra que l’impacte de la recerca d’aquells investigadors que tenen més de 1000 seguidors a Twitter va molt més enllà del seu cercle  acadèmic específic, i arriba al gran públic.

Finalment, vaig tancar la presentació amb els apartats sobre Health 2.0 (on exposo les conclusions principals d’una selecció d’articles que demostren la utilitat de  les xarxes socials per a la prevenció, la detecció i el seguiment de les malalties), Resources (on enguany destaco l’apli Researcher, o com tenir les principals novetats bibliogràfiques al nostre mòbil tan bon punt es publiquen), The ten commandments (amb un parell de decàlegs que han publicat dues autoritats acadèmiques sobre com esdevenir bons recercaires 2.0) i To deepen (alguns llocs web que cal visitar per ampliar informació relacionada amb la temàtica de la conferència).

Abans de la conclusió, però, remarco una de les frases mítiques de la pel·lícula The Matrix (1999), que el líder dels rebels, Morfeu, adreça al protagonista del film, Neo, i que és una invitació a la reflexió:

I és que abans de començar a utilitzar les eines que els mitjans de comunicació social ens proporcionen, cal establir una estratègia, definir uns objectius i explorar quines són les eines més adequades. El pitjor que es pot fer és començar a utilitzar les xarxes socials sense tenir una visió clara d’on volem arribar. Aquests mitjans no duen incorporada una vareta màgica que fa aparèixer de sobte milers de nous seguidors. Com qualsevol forma de comunicació, cal esmerçar-hi temps i esforços per desenvolupar la nostra xarxa, i estimular el debat. Si els alumnes opten, en canvi, per no apostar pels mitjans de comunicació social, han de ser conscients que algunes portes s’estan tancant i en aquest cas han de pensar en altres estratègies per arribar o connectar amb les persones amb qui els agradaria connectar.

En total, la presentació aplega més de 80 referències bibliogràfiques sobre open science, blogging, Twitter, xarxes socials específiques d’investigadors i altres recursos i repositoris 2.0.